Cendres

El camp de cendres queda enrere, la pupa queda dissolta.
Sento l’electricitat de les meves ales que m’impulsen cap amunt.
Estic banyada per una capa densa que ja no em pertany,
que ja he viscut, de la qual ja he après.
Ara i només ara, aquesta nova versió de mi
s’obre pas per omplir un nou cos
completament transformat, primer destruït
per a conformar-se de nou
i emergir de capoll a papallona.

Metamorfosis completada.

(Text: Cristina Méndez)